dijous, 3 de setembre del 2009

Bretanya,Normandia i Paris

- 14 DIES D’ESTIU 2009 (Bretanya, Normandía i París)



Divendres 07

Lleida, 34º C. Pont de Suert 28º C.

Amenaça tormenta. Pedrega 13º C. i baixant al passar VILALLER.

Surt l’Arc de Sant Martí tot direcció cap a TOULOUSE i d’aquí cap a BURDEAUX.

Descansem la 1ª nit a LES BARDIGUES. Una elegant zona de camping-car per quatre autocaravanes.

L’endemà fem via cap a NANTES, d’aquí anem a descansar a LA TURBALLE, poc de LA BAULE, una ciutat de la Belle Epoque.

La Turballe és una zona plena de salines, i amb força explotacions ja que aprofiten la sal perquè a la zona hi ha industria conservera.

El tercer dia anem a PIRAC SUR MER a veure una gran roca dins el Mar.

Anem a VANNES, una ciutat amb un casc antic molt bonic, zona emmurallada, ple de cases d’estil Bretó. La major dels indicadors estan en les dues llengües oficials el francès i el bretó.

De VANNES cap a CARNAC. Quans megàlits? . Moltíssims, ja t’imagines que hi trobaràs a l’Asterix i a l’Obelix. Les formes dels megàlits no són tan arrodonides com als còmics.

Dilluns 10

Sortim del càmping de ST. PIERRE DE QUIBERON i anem fins al poble de QUIBERON, al port on veiem sortir el ferry cap a les illes. Direcció cap HUELGOAT passem per la Costa SAUVAGE, un espai molt bonic per anar en bici i a peu .
Parem a PLEYNBEL, poble amb encant, Església St. German, gòtica molt bonica i amb uns vitralls molt interessants .
A HUELGOAT, passeig pel bosc, impressionant la frondositat i la verdor, moltes “grottes”, molta pedra i aigua.
Tenim la intenció d’anar a sopar a un restaurant que surt a la guia però hem fet tard ( 19h. 30m.) i ja no queden taules lliures (només en tenen unes 7), així que cap a la camper que hi falta gent i la Imma ens prepara una arròs amb curry de primera. Desprès de sopar partida de Rummy i a dormir a l’espai que hi ha al costat del Llac (plovisqueja una mica per la nit, però la nit ha estat molt tranquil·la i la vista al despertar-se espectacular)

Dimarts 11

Esmorzem bé i anem cap a la Costa de Granit Rose, al poble de PERROS-GUIREC on es veuen força bé els penya-segats de granit rosa i força vaixells petitonets i a vela.
Anem a dinar a DINAN, poble molt bonic on tota la part vella del poble es ple de cases amb entramats de fusta, fem un recorregut de quasi tres hores caminant que és tot un plaer (parking al costat 2 €/4h.).
25 Km. al nord hi ha DINARD ,poble on hi ha un passeig per tota la costa que s’anomena Promenade Clar de Lluna, veient les cases típiques de la Belle Epoque i SAINT-MALO la ciutat corsària al fons. També es interessant veure la pujada de la marea. Com que ahir volíem anar a sopar a HUELGOAT i no hi havia lloc, avui hem provat una gallette amb fromage i una crêpe amb nutela, força bones. Un cop pait el berenar (5 m.) hem anat a SANT-MALO a fer nit i a buidar aigües a l’area de Camping-car que hi ha al costat del Hipòdrom . Llegir una mica, la Irene fer una miqueta de deures i a dormir. A la Àrea hem arribat passades les 20h. i no hem tingut de pagar, durant el dia 7€ de les 9 h. a les 19 h. i tens “navette” autobús gratuït fins al centre.

Dimecres 12

Desprès de dormir tranquil·lament i força acompanyats (40/50 AC, la majoria francesos e italians, només 2 espanyols) anem directes cap al centre de la ciutat corsària, tota emmurallada, fortes pujades i baixades de marees , hi ha llocs com la ILLE DU GRAND BÉ i el FORT DU PETIT BÉ que només hi pots arribar amb marea baixa.
Avui anem a la Crêperie Margueaux a dinar avui si les autèntiques gallettes, una amb ratatouille per la Irene, una amb fruits secs, formatge de cabra i melmelada de figues per la Imma i per mi una amb ceba confitada i “saucisse” tot acompanyat d’una bona “cidre” bretona, totes les gallettes porten un ou que es qualla amb l’escalfor de la gallette. Boníssim.
Varem anar a la Poste, a comprar segells i la persona que ens va atendre ens va comentar que si compràvem les entrades del Grand Aquarium allí ens sortiria 4 € més barates i sense cues amb entrada preferent així que les varem comprar i cap a l’aquàrium, força bé i l’ambientació molt bé i força interactiu, fins i tot et deixen tocar algunes especies en unes piscines i et submergeixes en un “submarí” i observes els peixos cara a cara, creiem que val la pena visitar-ho si vas amb nens.
Anem cap al MONT SANT MICHEL a dormir, però veien com va la carretera de plena a uns 30 Qm. al poble de ST. BENOIT DE LES ONDES veiem una àrea de A.C. (6/7 places) i dormim aquí molt més tranquils i que com que hi ha un càmping a uns 300 m. aprofitem els serveis i com a nous.

Dijous 13

Visita tot el dia al MONT SANT MICHEL, varem arribar sobre les 10h. 45m 4€ el pàrking, les A.C. 8€ , nosaltres com a cotxe ,l’avantatja de esser polivalent . La primera imatge impressiona encara que l’hagis vist en fotografies . Un cop entres només veus culs si ets petit i caps si ets gran (molta gent) jo ja me’n volia tornar cap al cotxe però desprès de fer 30m. de cua per entrar a la Abadia tot va esser diferent ( 8,50 € x 2 + 4,50€ per l’audioguia). A dins pots fer la visita al teu aire i no tenia la sensació de que hi havia gent. Varem tenir la sort d’arribar a l’hora de la missa i poder-la seguir, una curiositat hi conviuen dues comunitats religioses una de Monjos Benedictins (13) i l’altra de Monges de la ordre de Jerusalem (6) varen fer la celebració amb càntics i el so d’una arpa molt bonic. Vam seguir veien l’Abadia fins a les 14 h. 30 m. dinar i desprès passejar per les “remparts” muralles i cap al cotxe que com varem arribar d’hora al matí el teníem a 5 m. sinó el tindríem a 20/30 m. Per damunt la sorra que encara no cobria l’aigua però al final vaig tenir que agafar a la Irene a braços i travessar els 3 m. de la llengua d’aigua i el fang, un fart de riure per part de la Irene ,la Imma al costat correcte s’ho mirava i les meves sabates plenes de fang però ha estat bé i ara a buscar un lloc per dormir, aquí al pàrking pots pernocta però per nosaltres hi ha massa gent. La sortida de l’aparcament fins a la carretera principal i única només té un qualificatiu que és Paciència (500 m. igual a 1 hora de rellotge, no és conya) .

Divendres 14

Desprès de dormir, dutxes i esmorzar al Càmping la Marianelle (18 € amb llum inclosa) petit, acollidor i explotació familiar molt correcte.
Cap a les 10 h. anem a fer el nostre desembarcament de Normandía , primer els penya-segats del POINTE DU HOC 30 m. d’alçada, el 06/06/1944 ,225 rangers americans ho varen escalar per atacar per sorpresa als alemanys. Dinem a la Platja OMAHA i desprès al CIMINTIRI AMERICÀ , fa una mica de fredat pensar que hi ha enterrats més de 9000 soldats, la majoria identificats amb el seu nom, lloc de naixement i les seves joves edats, es tot un jardí de gespa i creus blanques o estrelles de David.
Varem anar a BAYEAUX ,primer poble alliberat i per això encara conserva moltes cases velles que no van ser destruïdes . La Catedral de Nôtre Dame també es força interessant. També hi ha el Museu del Tapis on hi destaca un que deu fer uns 7 m. que dóna a conèixer al poble arreu de França i molta gent bé a veure el tapis i no passeja pel bonic casc antic.
Volíem quedar-nos a dormir a l’àrea, però resulta que està situat en una plaça molt cèntrica ,encara que es veia força tranquil el poble (15.000 hab.) no ens feia molta gràcia així que varem anar cap a l’àrea de HEROUVILLETTE, poble petitet , hi havia 8 AC Franceses i nosaltres, a uns 9 Km. de CAEN. Avui toca per sopar toca Camenbert, Paté, pa i Cidre, tot Normand, per xupar-s’hi els dits.

Dissabte 15

Ens hem llevat amb una boira tan espessa que no és veia a més de 30 m. però la temperatura era agradable. Anem a visitar CAEN, el seu castell amb la tomba del seu fundador S. XI Guillem el Conqueridor.
Durant la 2ª Guerra Mundial la ciutat va esser cremada i destruida excepte les muralles que envolten el castell i les dos abadies de la ciutat la Abbaye aux Hommes i la Abbaye aux Dames. La dels homes es força més bonica, actualment una part s’utilitza com a serveis municipals.
Després de dinar a PONT L’EVEQUE, poble bonic i pintoresc vam anar cap a HONFLEUR , a la seva Area de A.C. hi havia mes de 200 AC (7€ / 24h.), a nosaltres no ens agrada tanta aglomeració i varem aparcar al port de pescadors i a passar la tarda pel poble ( és un lloc d’estiueig ric dels parisins). Hi ha l’església de Santa Caterina, que va ser destruïda i el poble la va tornar aixecar provisionalment tota de fusta que van donar els pescadors (la pedra era molt cara) i avui en dia encara està de peu, dues curiositats són : té el campanar separat de la nau central per una plaça ja que tenien por que l’estructura de fusta no aguantés el pes i l’altra curiositat es que té dos altars principals en paral·lel . D’aquest poble també hi va sortir el descobridor del Quebec (Samuel de Champlain el 1608).
Anavem a dormir a l’àrea de Jumieges però a dos quilòmetres ens trobem que haviem d’agafar un transbordador per creuar el Senna, i com que no hi havia cap lloc on veure el cost que tenia i no ens volíem endur cap ensurt i que també a 5 Km.. hi havia una altra àrea vam anar-hi. L’àrea en qüestió era la de LA MAILLERAY SUR MER al costat del Senna (5€/24h.) i avui per sopar seguint una tradició familiar pizza, (varem trobar una pizzeria que en feien per emportar, era l’únic establiment comercial que estava obert ja que era la festa de la patrona de França, La Máre de Déu d’agost) per cert molt bones i va esser força divertit ja que es pensaven que erem italians i quan els hi vam fer entendre que erem catalans el senyor ens diu “chorizo muy bueno” i nosaltres no home no ! que es diu FUET.

Diumenge 16

Despertar molt tranquil al costat del Senna, bon temps i 30 km. més hi arribem a ROUEN , visitem la fabulosa Catedral de Notre Dame d’estil gòtic, preciosa, passegem pels carrers del casc antic, la Torre del Rellotge, anem al “Vieux Marché” mercat vell, allí al costat va ser cremada Joana d’Arc, al costat hi ha una Església al seu honor. Passejant pel mercat ens venen ganes de dinar amb aquelles oloretes, així que agafem la Marco Polo per sortir de ROUEN cap a VERSAILLES i dinar un cop haver deixat la ciutat, però com sempre ens passa a nosaltres no trobàvem el lloc ideal per parar a dinar (si no era perquè estàvem massa prop de la carretera, era perquè no hi havia ombra...) així que varem veure un indicador que hi ficava Chateaux Bonnaire i cap allí que falta gent, total un camí veïnal, no es veia una alma a 5 km, al voltant, arriben al Chateaux, que realment era un Hostal, només hi havia un cotxe que devia ser del recepcionista, no hi havia ningú, una tranquil·litat immensa, un paisatge bucòlic.
Mentrestant la Imma ens preparava el menú du jour, mirant el mapa me’n dono compte que Versailles està al sud de Paris i nosaltres estàvem al nord i que ens quedava mes a prop Paris, així que canvi de plans, desprès de dinar cap a PARIS, és la avantatja de no tenir cap ruta predeterminada ni cap lloc on t’esperin en una data i hora concreta.
L’entrada a Paris, com que era diumenge, va ser molt fluida, cap retenció i en un obrir i tancar d’ulls ens varem plantar a la recepció del Càmping BOIS DE BOLOGNE, en 5m. ja teníem la parcel·la i l’abonament Visit Paris + navette del càmping fins a Porte Maillot (metro de Paris), ( 3 nits + el Visit els tres 140€ + 50€ ) . Suposo que varem tenir sort perquè en alguns foros d’internet he llegit que gent amb reserva de dos mesos ha tingut que fer més de 1h. de cua. L’hora d’entrada és de 15h. a 22 h., nosaltres varem arribar a les 16 h. 25m. i tens que deixar el càmping abans de les 10h. Les instal·lacions son velles però netes i força correctes. La majoria de les parcel·les eren molt grans, si hi aneu amb grup en una parcel·la hi caben perfectament dos AC grans i en algunes fins i tot tres, nosaltres fins i tot teníem l’aigua a la parcel·la.

Dilluns 17 i Dimarts 18

Agafem la navette del càmping, un cop hem esmorzat a consciencia, el dia es presenta força calurós i haurem de caminar bastant .
Primer de tot dir-vos que Paris com tothom sap es una gran capital i hi ha moltes coses per veure i nosaltres tenim sòl dos dies així que farem cas de la guia Lonely Planet i intentarem fer el que ells aconsellen per dos dies. Segur que ens deixarem coses per veure però a casa nostra tenim un lema “ Si et deixes quelcom per veure és perquè hi has de tornar més endavant , sinó ja no caldria anar-hi si ja ho has vist tot ”.
A les 10h 30m. aprox. ja estàvem a l’entrada al metro a Porte Maillot per agafar el metro fins a Blanche, sortida de metro a Montmartre (muntanya màrtir) davant del mític Moulin Rouge fem un recorregut d’unes dues hores caminant passant pel Cafè on treballava l’Amelie.
Hem vist també l’església de Sagrat Cor, d’on hi ha unes boniques vistes de Paris.
Visita a la Tour Effiel, massa gent per pujar a dalt així que ens vàrem conformar observant-la des de la base. (el dia següent hi varem anar per la nit per veure-la il·luminada i al nostre parer guanya moltísim )
Visita obligada i agraïda a Notre Dame de París, es el monument més visitats de Paris, de la plaça de l’entrada principal hi surt el punt 0,
Un tomb per l’exterior del majestuós Louvre i voltants com el rívoli.
Passeig diürn i nocturn per la ribera del Senna , en aquestes dates, no sé si en altres èpoques també, hi ha un ambient força interessant, a part dels turistes s’hi veu molts parisins passejant, fent picnics i fent-la petar amb les amistats i això dóna molta vida al riu, música al carrer etc.....
L’ Arc del Triomf, els Camps Elisis, la Concordia, l’Hotel de Ville, La Conciergerie, La Bastille, Les galeries Laffayette ,els diferents ponts etc...
Suposo que encara em deixo llocs que em vist però del que es tractava era de fer una pinzellada i fruir de la ciutat, dels carrers, de les olors, dels personatges, de tot el que et trobis en una metròpolis com Paris. (sentar-te i deixar que passin)

Dimecres 19

Sortim del càmping a les 10h. , hora màxima de sortida, però sense esmorzar. Ho fem a la zona de Bologne, el pulmó verd de Paris, on està el càmping i força instal·lacions esportives, jardins, l`Hipòdrom, el Roland Garros etc... és immens . Un cop agafades forces anem cap a VERSAILLES a 16 Km. al sud. El pàrking principal ja estava ple així donant un tomb vam veure que podíem aparcar gratuït al costat de la porta d’accés als jardins reials (hi havia 4/5 cotxes). Veiem la immensitat dels jardins, el llac, les fonts tot caminant cap al Chateaux a la entrada principal on s’han de comprar les entrades, (1 h. de rellotge fent cua sota un sol de justicia, 27€ els dos adults la Irene gratis) , passem el control d’accés i a recollir les audioguies (incloses amb el preu). Al Chateaux hi ha massa abundància de tot, no és estrany que al final el poble se’n cansés i li tallessin el coll al Rei. La sala dels espills i la capella reial fan molta patxoca , un cop havent dinat ens en anem cap a CHARTRES, veiem la meravellosa Catedral d’estil gòtic i els mes de 170 vitralls que té, a quin més bonic, d’un blau característic conegut com a Blau de Chartres . Hi havia poca gent i varem donar un tomb pel poble força interessant, però avui és el dia que hem passat tanta calor que ens recorda a les nostres terres de la Terraferma (38º C.)
Decidim pernoctar a ST. DENIS-LES FONTS a uns 45 km. de Chartres. Només hi ha 3 AC molt tranquil·la amb l’única música del so de l’aigua del rierol i dels ànecs i ocellets del bosquet ( que més volem). Sopem a fora i a descansar si podem amb aquesta calor d’avui , que això ja s’acaba .

Dijous 20

Aquesta nit no hem pogut dormir gaire per la calor que ha fet, suàvem tots com a polls, hem oberts les finestres hi així han passat les hores nocturnes.
Esmorzem, neteja personal i del químic i aigües grises i cap avall que fa baixada, ens queden 950 km. per arribar a casa. Durant el dia veurem que farem , per on baixarem, si pararem etc. És la sort de portar la casa al damunt amb el nostre “Caragolet”, fins i tot el nom ens recorda la nostra terra.
Hem parat a sopar sobre les 20 h. amb la intenció de pernoctar però per assemblea general s’ha decidit, que el viatge s’estava fent amb molta tranquil·litat i harmonia, que no estàvem gens cansats , així que xino-xano a les 00h. 25m arribàvem a la nostra casa fixa (que a la nostra casa mòbil ja hi estàvem durant tots aquests dies ) .


Per nosaltres ha estat un viatge molt agradable, molt interessant, amb una visió global de la part nord-oest de França que desconeixíem i que ens ha agradat molt.

GRACIES per arribar fins aquí, ha estat un relat escrit sobre la marxa, sense cap pretensió concreta sinó perquè les lletres ens donen l’oportunitat que un cop passat el temps si la memòria et falla (com és el meu cas) poder recordar els llocs per on has passat i tornar a reviure aquelles bones sensacions.

Lleida agost 2009

Per qualsevol cosa no ho dubteu mailto:vacalforges@gmail.com